16 anys

16 anys
És l’edat on tot sembla començar de nou.
Vens d’uns anys primerencs d’absoluta dependència on va desfilant la descoberta innocent i l’estima de qui tens al voltant, els pares, el germà neguitós, la família llarga i la curta, i de mica en mica, mes a mes, tot va agafant el ser de les coses i, també, que n’hi ha que no s’acaben d’entendre. Per tal d’equilibrar els sentits s’espera amb desig l’arribada de l’edat fantàstica, aquella que ja et sents gran, què caram, sóc gran!, una mica independent, un xic rebel,un pols de raonament, i amb sentiments valorats. Ja saps que n’hi ha que s’han gastat, altres desapareguts i alguns oblidats, això et fa començar a pensar que potser això és la vida,però l’energia de viure et fa repensar que altres s’han renovat i n’hi ha de nous i meravellosos, potser el primer amor, o el desig d’abraçar el món, o que ell t’abraci a tu, i també de fer més justes les coses, perquè ja t’has adonat que no tot és joc net.
És l’edat que encara no et permet volar sola, però l’esperit sí que ho fa i és en aquest on es forgen els somnis, la il·lusió, la independència, l’esperança, el bé – i també el mal per fer-ho tot una mica més complicat – i que la raó no sempre és la primera pensada.
És l’edat de qui comença a viure amb uns quants anys d’experiència.
I si bé després es deixa enrere l’edat, llei de vida, diuen, és l’edat que mai s’oblida, perquè és l’edat en que hem deixat de ser infants i encara no som adults, i aquest coixí nebulós ens embolcalla per anar descobrint amb més valor el sentit de la vida que no és altra que… bé, cadascú el seu perquè amb això no valen experiències alienes, però sí que sigui quin sigui, l’hem de trobar cada dia en la llibertat, la justícia, el sentiment, i si un dia és dolent, l’altre pot ser millor. Sentir-se viu i fer sentir vius als altres.
És l’edat màgica dels setze anys.
Als setze anys comença la gran aventura de la vida.
Felicitats, Laura.
Facebook
Twitter
LinkedIn

Leave a Reply