Corredors per la llibertat

Un parell d’explosions a la meta i s’ha consumat la tragèdia. No sobre els corredors. Sobre els familiars, fills, companys i amics dels corredors que esperaven amb il·lusió l’arribada dels atletes. Fets com els de la Marató de Boston demostren la misèria d’alguns humans que sense cap raó causen el terror d’altres humans. Fer-ho,a més, en una activitat de superació, esforç, patiment i satisfacció d’uns corredors entrenats durant mesos amb un sacrifici anònim sense precedents, és d’una vilesa inhumana. Els que per diferents raons en calcem les sabatilles i sortim a córrer en les anomenades curses populars de curta i llarga distancia, hem experimentat el valor que representa trobar els carrers plens de gent animant el nostre esforç, la majoria anònims d’aplaudiments en la vida diària que senten com uns desconeguts fan pinya per animar i que fan que en els darrers metres trobem forces del no res per aixecar les cames i augmentar el ritme per agrair el seu suport i fer una arribada digne del valor del seu ànim. Ningú sap com nosaltres el que representen aquells crits d’encoratjament, els aplaudiments, els vinga vinga que ja falta poc, les càmeres que ens obliguen a recomposar el rostre cansat per emetre un tímid somriure, en definitiva, la increïble emoció d’arribar a la meta, ara no importa el temps, ara és arribar i no sentir-te sol. Ho recordes després, quan entrenes, quan tens mandra d’aixecar-te de matinada, quan creus que encara no has fet prou per fer la cursa següent, quan tens por de la llargada de la lesió de torn… No sé quants haguéssim abandonat l’activitat de no ser per la multitud del públic durant la cursa i sobretot a l’arribada. Una emoció única. I ara més que mai les arribades ens recordaran la tragèdia dels morts i discapacitats que uns terroristes van causar a la meta de Boston, la marató més antiga de la era moderna. Però també és cert que en el nostre ànim la meta adquirirà un valor de més, que la llibertat és una carrera sense fi i en aquesta, tots hi hem de ser corredors i animadors, perquè és la marató més llarga que viurem mai.
Facebook
Twitter
LinkedIn

Leave a Reply