Cursa de Bombers, 2011

Mundo Deportivo

Una any més la Cursa de Bombers de Barcelona ha batut el record de participació amb 20.000 atletes de totes les categories. I si aquest número no hagués estat el límit d’inscripció, uns quants milers més. L’aposta, però, està esdevenint una gran operació de marketing d’algunes marques comercials i al capdavant la més especialista de l’esport com és Nike, l’organitzadora de l’esdeveniment. Quan la cursa va començar ara fa uns quants anys, l’aspecte competitiu i de circuit ràpid, feia que només s’atrevissin els corredors populars habituals. El pas dels anys i l’aspecte festiu de la competició ha fet augmentar el nombre d’inscripcions que en poc temps ha esdevingut una prova clàssica de Barcelona. Però posats a millorar futures edicions estaria bé rebaixar el preu de la inscripció donat que no deixen de ser marques comercials les que impulsen la cursa i per qualsevol empresa tenir un llistat de possibles usuaris dels seus productes té el seu preu en or. És veritat que el preu és un filtre perquè no s’apunti tothom, però aquest any s’ha vist que no n’hi ha prou. Són molts els atletes populars que esperen aquesta cursa com un test personal de millorar la seva millor marca personal, i perquè qualsevol cursa popular és un repte contra un mateix. Però el límit d’inscripcions i l’expectativa de participar i viure una emoció esportiva, fa que molts atletes molt ocasionals s’apuntin a la cursa i deixin sense plaça a altres més permanents en això de les curses populars. Com que les inscripcions s’acaben aviat, molts no volen renunciar i corren sense semarreta dorsal. Potser s’haurà de començar a limitar per temps i mantenir la competició com esportiva i més important de les curses populars pel nivell dels seus atletes, els quals es motiven amb la seva preparació. Els que vulguin començar amb això de les curses que comencin per exemple amb la cursa del Corte Inglés, que també és una gran festa i també es pot fer sense preparació o fins i tot a peu. Veure com molts participants de la Cursa dels Bombers combinaven el córrer amb l’anar a peu, pot ser una imatge festiva, però no esportiva d’alt nivell popular, una de les fites amb les que va començar l’esperit de la Cursa del Bombers. I quan això sigui així, potser serà hora de retirar-me o entrenar-me més per no fer un discret temps de 68 minuts, però el que sí vaig tenir clar és que si per un moment les cames o la respiració o la gran acalorada per la temperatura ambiental em feien aturar un instant per refer-me, aquest moment seria per abandonar, per ser honest amb mi mateix i amb l’organització. I aquest cop em va anar d’un pél i més quan en el quilòmetre 8 vaig passar pel costat del cotxe aparcat. La temptació em va fer baixar el ritme i no vaig poder superar la marca de l’any anterior. És clar que al meu favor està el fet que tinc un any més i certes facultats minven.

Facebook
Twitter
LinkedIn

Leave a Reply