El gran carnaval

with No hi ha comentaris

En l’art de la ficció, un dels principis que planegen sobre el dramaturg és que la realitat té més imaginació que la ficció i quan l’escriptor s’enfronta a una història real la dificultat principal és adaptar-la narrativament per fer-la creïble. Un accident aeri pot tenir un supervivent, però si és ficció, calen moltes explicacions perquè la gent entengui una probabilitat entre milions, per això quan passa acostuma a estar acotat al gènere de la ciència-ficció, en què tot és possible sense necessitat de gaires explicacions. Una altra cosa és que el succés real sigui de domini públic i si la seva narrativa és contemporània en el temps és de més fàcil persuasió perquè forma part de la memòria col·lectiva.
Quan un fet extraordinari es produeix i té tots els ingredients de l’aventura admirable com ho és la lluita per la supervivència, aquesta té un grau d’atracció innat per a la gent perquè té la capacitat de comprendre un drama que forma part del genoma humà i que es resumeix amb la necessitat més bàsica. No és estrany, doncs, que quan un grup humà lluita per la vida després d’un accident que el situa en el fil de la navalla entre la vida i la mort ens mostrem intensament identificats i preocupats per la sort dels accidentats i volem estar connectats amb la notícia per conèixer el minut a minut, tot i que aquesta es produeixi a milers de quilòmetres.
No és un programa amb guió i direcció dins l’anomenat espectacle del mitjans, tot i que hi reconeixem trets semblants com ara protagonistes tancats, conflictes bàsics d’amor i patiment, actuacions condicionades per la presència de la càmera i nous sentiments descoberts per una situació nova i amb l’expectativa que mai més torni a passar. En tot cas, però, no hi ha manipulació dels fets ni fer-los progressar o retardar en funció dels interessos narratius com el suspens i la sorpresa per conduir-los inevitablement a un final seguint els paràmetres que dicten les audiències. Entenem que aquesta ha estat una narració extraordinària desenvolupada de manera natural, que ha tingut els propis moments dramàtics com el detonant de l’accident a la mina que ha deixat en suspens la sort dels miners, que –sorpresa!– ha resultat que estaven vius però atrapats a centenars de metres de profunditat en unes condicions impossibles. Que el que semblava inversemblant ha passat i que, després d’unes setmanes d’incertesa, s’ha produït el rescat amb tecnologia bàsica i amb final feliç.
Però aquesta narració és incomplerta perquè ens ha estat explicada de manera indirecta; hem estat a la superfície però ens cal saber la part de les entranyes de la terra. I aquesta història és la que comença ara i que interrogarà els seus protagonistes i que té el perill de ser narrada en funció de l’espectacle mediàtic i els seus interessos comercials.
Si algun narrador s’hagués inventat la història tal com ha succeït, hagués estat posada en dubte perquè per fer-la probable hagués hagut d’introduir elements de credibilitat com ara menys gent atrapada, a menys profunditat, menys temps de rescat, algun o altre mort, així com l’ingredient de la manipulació de la notícia per afavorir interessos periodístics. Bé, de fet aquesta història ja existeix; es tracta de la pel·lícula El gran carnaval, dirigida i escrita, entre d’altres, per Billy Wilder, l’any 1951, i amb Kirk Douglas en el paper de periodista sense escrúpols que vol allargar el rescat d’un miner atrapat en una mina de Nou Mèxic per afavorir la seva vanitat. Realitat més imaginativa que la ficció, però potser aquesta amb més ingredients per a la reflexió sobre el poder i l’ambició.
Finalment, la història xilena ha estat convulsa social i políticament i ha tingut entre els seus herois gent que ha patit la dictadura i la repressió, però dins de la tragèdia en general els més recordats han estat fins ara els supervivents uruguaians de l’accident aeri de los Andes que ja han trobat el seu relleu en els supervivents del desert d’Atacama. Una dada impressionant és que l’accident aeri va succeir un 13 d’octubre del 1972 i el rescat miner també s’ha produït un 13 d’octubre. Paràgraf d’ingredients excepcionals i amb gran interès narratiu per si mateixos però també per trobar-hi un eix vital que els uneixi. Algú segurament ho intentarà per esbrinar una vegada més el valor extraordinari de la vida.
El Punt, Opinió, 28 de Novembre de 2010
Facebook
Twitter
LinkedIn

Leave a Reply