Hem fet el cim

El 28 d’agost del 1985 una expedició catalana va assolir per primera vegada el cim de l’Everest. Eren temps de convulsió a Catalunya per una regressió política conseqüència de l’intent de cop d’Estat de Tejero i que va diluir el terme nació en les nacionalitats de totes les regions d’Espanya. Moguts per la tradició catalana de fer dels símbols el material d’acció principal, l’eslogan Hem fet el cim, va representar un glop de moral en el cor de les identitats nacionals i un nou impuls per fer metàfora de les realitats; amb esforç, patiment i superació podrem assolir noves fites d’alçada. Els expedicionaris van ser rebuts amb concentració de masses la qual cosa va sorprendre als mateixos muntanyencs, encapçalats pel seu cap d’expedició, Conrad Blanch, i la resta d’herois entre els quals els que van fer cim, Óscar Cadiach, Carles Vallès i el ja desaparegut Toni Sors.
25 anys després tornem a la regressió política simbolitzada per la sentència del tribunal Constitucional vers l’Estatut de Catalunya i com si fos un recordatori generacional, s’ha promogut, tv3 i la FEEC, una celebració de la fita esportiva sota la denominació, fes el teu cim. Es tracta de fer cim el cap de setmana del 28 i 29 d’agost, el que tu vulguis d’una llista de 25 cims de Catalunya i Aragó de desigual dificultat, per tal de participar en la iniciativa.
Jo hi he participat i he fet el meu cim, El Pedraforca, i des del cim he comprovat una vegada més que el paisatge català és extraordinari tot i que cada vegada amb més ciment. També he constatat que Catalunya continua sent una barreja de gent i que els nouvinguts també s’afegeixen a la tradició catalana de fer cims els caps de setmana. Que abans o després d’un cim, hi ha manifestacions que continuen reivindicant que som una nació i que des de dalt, Espanya es veu molt lluny. També que abans l’excursionisme formava part d’una manera catalana de fer país, el coneixement del medi era un camí de formació d’identitats. Ara ha esdevingut una activitat més lligada a l’esport que no pas a la cultura. Molts dels que aquest dia assolien el cim no sabien res sobre la iniciativa ni la celebració dels 25 anys de fer l’Everest. Haurem d’esperar què passa d’aquí a 25 anys, però més que pensar en objectius nacionals, penso que estaria bé tenir força i salut per fer-hi cim en la vellesa. I tornar a baixar.

Facebook
Twitter
LinkedIn

Leave a Reply