L’anunci estrella de l’estiu

Un estiu més es renoven hits de marca per a la campanya estival al ritme de les noves, encara que siguin velles, estratègies que indiquen que la barreja de música enganxosa i imatge aventurera arriba amb un fort impacte a la ment dels indefensos consumidors que comproven el fàcil que és que, assegut al sofà, les cames es moguin i el seu cor bategui evocant una emoció que entra de ple en el món dels somnis de vigília, aquells que actuen amb nostàlgia del passat en alguns casos o amb expectatives de futur en altres, encara que l’intel·ligent espectador és conscient que seguirà enganxat al seu present sense canvis excessius en la seva aventura diària.
Potser provarà beure la seva cervesa directament de l’ampolla a l’ús més informal, tot i que aviat comprovarà que el ritme de vas d’escuma és més atractiu per a la sala d’estar i agafar l’ampolla amb la mà escalfa ràpidament el contingut. Aquesta rutina en trenta segons s’activarà a cada passada i per ser una experiència agradable es mantindrà durant un cert temps, el que reverteixi en la sensació d’enveja per no poder recórrer aquests bells indrets mediterranis a bord d’un veler i amb amics i amigues amants de la diversió i la cultura.

Estrella Damm amb el seu espot Mediterràniament relata el pont de Sant Joan que gaudeixen quatre joves per la festa tradicional catalana amb les seves fogueres i jocs artificials per seguir en veler de fàcil maneig cap a l’illa de Menorca i saltar pels seus carrers al ritme de la seva popular festa i recórrer les seves cales d’aigües verges per culminar en aquest altre racó paradisíac de la Costa Brava que és Cadaqués. Tot a ritme de la cançó Applejack del grup australià The Triangle i de la bona companyia de la cervesa Estrella Damm que propicia un final feliç amb petó inclòs.

Reconec que en el meu cas l’anunci m’ha impactat d’una forma extraordinària. En edat d’aquests personatges jo també vaig recórrer aquesta aventura estival i mediterrània, tot i que amb uns lleugers matisos. El nostre viatge a Menorca durava unes deu hores nocturnes en un lent vaixell de passatge i ens tocava la brisa perquè el bitllet de coberta era el més barat. A l’alba desembarcàvem i encara ens quedava un trajecte aventurer en vells autobusos de línia que creuaven l’illa fins a arribar al nostre destí a Ciutadella. Saltàvem davant dels cavalls sota el domini dels seus genets a la sorprenent festa local i bevíem de tot el que la nostra butxaca ens permetia, també cervesa, sense oblidar la pomada, la típica beguda de llimona i ginebra a la qual els nadius ens convidaven sovint . A la nit contemplàvem les estrelles durant tota la nit ja que fèiem bivac al camp de futbol regional, dur i amb matineres formigues a l’alba.
Més trams de bus i caminar per senders sempre amb la motxilla a coll fins arribar a les belles cales menorquines de tanga o nu en les més inaccessibles per submergir-nos amb aires de llibertat tot i que amb futur incert.

Cadaqués també formava part de l’itinerari, encara que per mitjans i transport no podia ser en dates properes com ens ho hagués permès un ràpid i petit veler. Allà solíem arribar també en bus o en èpoques millors en un atrotinat dos cavalls per gaudir d’una altra icona del paisatge i la cultura pròpia.

Per resumir l’itinerari en una peça de música amb imatges elegiríem Viatge a Itaca de Lluís Llach, una de les habituals en aquella època i que representaria millor que mai aquest tros de vida i joventut, encara que no seria un anunci per la seva llarga durada.

Pot ser que els creatius de la idea visquessin aquesta llarga experiència en la seva joventut i que l’única manera de concentrar-la en uns pocs segons és amb el recurs del veler, encara que, abans i ara, només uns pocs privilegiats poden donar-se aquesta selecta satisfacció. Identificar-nos amb la millor realitat o el somni d’altres també ens pot fer feliços. També és un missatge subliminal als seus descendents perquè es deixin de romanços i que està molt bé compartir les coses senzilles amb la gent que es vol, però l’aventura pot ser millor en condicions més confortables i amb vestuari variat.
I per dir alguna cosa més, estaria bé que quan es tracta d’endolcir marques amb retrats dels nostres costums i paisatges, no estaria de més utilitzar també la nostra música per donar més unitat al relat sense necessitat de recórrer als músics d’una illa gran com és Austràlia. Encara que potser és una bestreta del somni d’aventura de l’estiu de l’any proper per a enviar allà a tota la gent que en aquesta temporada haurà saturat Menorca i Cadaqués de joves somiadors amb l’anunci Estrella Damm.

Seguiran el missatge turístic de l’eslògan narrat en off sobre els tresors del paisatge mediterrani: a vegades el que busques està tan a prop que costa veure-ho, mentre dos dels joves descobreixen el seu amor. Que cadascú triï el seu sentit i felicitats pel qui pugui barrejar tots dos i a més ho faci en veler.

Facebook
Twitter
LinkedIn

Leave a Reply