Laura.18

Laura.18
T’has fet gran
és l’expressió sublim,
l’arribada a l’horitzó
que tant has estat esperant
perquè et deixin de dir nena.
Has trepitjat la línia
que els adults, plens de dèries,
han dibuixat.
Ho podien haver fet abans!
No hi fa res,
la ment fa mesos que l’ha trepitjat,
tot i així has seguit caminant.
Aquest no aturar-se t’ha fet pensar
que al cap i a la fi no és un destí,
és una estació de pas.
Ja hi ets.
Eufòria.
Sentiment.
Felicitat…s.
Per un moment mires enrere,
de nena a jove,
de jove a no tant jove,
que n’és de ràpid el passat!
Serà igual per endavant?
Primer pensament adult.
No cal fer-hi cabòries,
el més important
és que l’horitzó es fa cada dia.
Cada pas és una espurna.
Cada direcció una incògnita.
A cada cim,
n’hi ha un de més alt,
i pujar i baixar és el que toca.
Sola o en companyia
la decisió serà teva.
Has de triar els teus cims i
ocasionalment,
fer els dels altres
per saber el que és compartir.
Recorda comença per R
Resoldre, també.
i Raonar
i Responsabilitat.
Riure i un munt d’erres per davant.
Papa, ara Pare, no et ratllis,
que em faràs l’abecedari.
OK, filla, veig que has lligat caps.
Benvinguda al món.
Bon viatge i
Per damunt de tot
No deixis mai de somniar.
Felicitats.
Facebook
Twitter
LinkedIn

Leave a Reply