Novel·la busca editor. L’estrany cas del guionista que va matar al director amb un colt 45

Una vegada més s’ha posat un punt i final a una novel.la.

Per l’escriptor és un moment d’alleujament i satisfacció encara que és ben sabut que en el fons mai s’arriba al punt final si no hi ha abans alguna cosa que ho provoca i és l’inici d’una altra novel·la, si no existís aquesta nova motivació l’escriptor mai deixaria d’escriure i reescriure la mateixa història fins a la completa satisfacció, és a dir, mai. Gràcies al calaix de possibles s’acumulen idees narratives que de tant en tant empenyen i treuen el cap i avisen al seu moment que ja estan llestes per la cursa. És llavors quan s’accelera i culmina l’obra que tens entre mans per complaure a algun dels embrions que amb cura o bogeria has germinat en el seu moment.
Però a l’alegria d’acabar i la necessitat de tornar a començar s’obre un abisme que els escriptors no professionals no saben com saltar. Es tracta de la recerca de l’editor que llegeixi el manuscrit i s’afanyi a que signis un contracte d’edició, si és possible millor que l’anterior i amb una bona promoció. Com aquest procés no és fàcil ni precipitat, encara que ja s’hagi publicat, per a l’escriptor és un viacrucis que desitjaria resoldre el més ràpidament possible i si no és així, amb la menor intrusió en la concentració de la nova novel.la. De vegades és millor esperar que el tema tingui el seu lloc en el mercat, en altres arriscar-se a presentar l’obra als premis literaris i iniciar una altra processó que es pot convertir en penitència, a les menys trobar un agent literari que inverteixi en ocupar el seu temps per trobar el millor editor de la teva obra i en les més iniciar el pelegrinatge personal o virtual per diferents editorials fins a trobar a la que et tracta bé que sol ser la que t’aprova el manuscrit i et col loca en la llista de publicables. També hi ha la versió de no deixar-se temptar per la vanitat que diu que el veritable escriptor escriu i no s’ha de preocupar a publicar, és més, que la publicació acaba sent la mort de l’escriptor perquè llavors només escriu per al públic i per vendre més. És clar que a aquesta opinió només arriben els que veritablement han publicat amb èxit de la mateixa manera que per als rics els diners no són el més important.
A la cruïlla s’obre un nou camí com és la incògnita de la publicació digital que tant temen els circuits habituals de l’edició ja que és una manera ràpida per a l’escriptor de saltar l’abisme sense por de caure en el seu fons perquè al cap i a la fi en el circuit tradicional sols acabar al fons editorial, en el fons de la llibreria, al cistell de llibreries de llibre vell i antic o en el pòsit de l’oblit que és on es troben la majoria d’escriptors. I els drets d’autor en tots aquests casos es converteixen en un títol honorífic que no permet deixar d’escriure els caps de setmana.

Veurem en un temps prudencial quin camí seguirà l’obra acabada, en tot cas serveixin aquestes línies com a anunci i, per afavorir l’aventura, unes quantes línies comercials:

-NOVEL·LA BUSCA EDITOR-
L’ESTRANY CAS DEL GUIONISTA QUE VA MATAR AL DIRECTOR AMB UN COLT 45

És una novel.la sobre el món del cinema.
Satírica.
Dedicada als que una vegada van ser gent del cinema i mai van deixar de ser-ho fora d’ell.
També als creadors del setè art de sèrie B.
En definitiva, la corrosiva novel.la sobre el cinema que tot espectador hauria de llegir i que tot professional del cinema negarà haver llegit.
Hi ha versió en castellà.

Facebook
Twitter
LinkedIn

Leave a Reply