“El Foraster del Congost” Premi Novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders 2017

El foraster del congost

EL FORASTER DEL CONGOST

GABRIEL MARTÍNEZ I SURINYAC

XXIII Premi Valldaura-Memorial Pere Calders 2017

 

El Congost amaga un secret i l’amor el farà etern

 

 

PREMI VALLDAURA-MEMORIAL PERE CALDERS

 

Premi El Foraster
Gabriel Martínez i l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà

 

 

EL FORASTER DEL CONGOST ha estat l’obra guanyadora del XXIII Premi de Novel·la 2017, convocat per l’Ajuntament de Cerdanyola i la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, amb un jurat compost per: Marta Estella, Jordi Jordana, Maria Victòria Lovaina, Josep Maria Riera i Anna Salgot. El jurat ha valorat especialment que la historia descriu un drama rural novel·lat que abasta diferents generacions on al cap d’una anys es resolen uns fets ocorreguts amb anterioritat que impliquen a tots elspersonatges. També destaca la descripció dels paisatges i ho fa a través de l’escriptura i la fotografia. Tanmateix s’ha tingut en compte que l’obra descriu una trama on l’amor i la mort hi tenen un paper fonamental.

El proper divendres 17 de novembre hi haurà la presentació de “El Foraster del Congost al Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès.

 

 

LA NOVEL·LA

UN RETORN A L’ABISME RURAL

Acabats els Jocs Olímpics de Barcelona sembla que cap notícia serà prou rellevant en els propers dies de l’agost del 1992 i els redactors del Diari ja es preparen per fer vacances. Un breu d’agència que dies abans hagués passat desapercebut, pren rellevància. S’han trobat unes restes humanes al fons del Congost de Mont-rebei. Sembla ser una fossa del silenci, que és com anomenen els casos de desapareguts de la guerra civil i la dictadura. El redactor en cap encarrega la investigació a dos dels seus millors periodistes quan sap que la comarca de ponent és on ha nascut en Pepe, el redactor, en principi reticent perquè és un passat que creu oblidat. De retruc, també toca a en Jaume, el fotògraf, i que s’ho pren amb la ironia de ser cronista del retorn del fill pròdig. No poden imaginar que una recerca de memòria històrica esdevindrà desenterrar una memòria personal, determinant en el destí dels dos periodistes que en tres dies es veuran implicats en una història de retorn, d’amor i mort al Congost.

 

EL CONGOST GUARDA UN SECRET

La serra del Montsec a Ponent és l’entorn geogràfic on es desenvolupa la narració. Formació del Prepirineu català. Té la bellesa de l’envelliment de dos-cents milions d’anys; admirada pels experts en geologia i on la paleontologia hi ha trobat la petjada del dinosaure. Una turmentada estructura formada per barrancs, torrents, canals i cingleres entre cims d’alçària moderada que dibuixen en pocs quilòmetres una serralada espectacular freqüentada per atents naturalistes, excursionistes, escaladors i fotògrafs. L’àliga o el trencalòs, espècies properes a l’extinció, es recuperen en aquest refugi d’estimballs. La reduïda contaminació lumínica l’ha convertit en un paratge privilegiat per observar el firmament i esdevenir observatori natural de les estrelles, també de les extingides. I pel que fa a la història, és frontera natural entre la dominació àrab i la resistència cristiana. El congost del títol està inspirat en l’espectacular i solitari congost de Mont-rebei, d’altes parets que enfronten els límits entre Catalunya i Aragó entre les quals llisca el riu pirinenc Noguera Ribagorçana, ara inundat per l’embassament de Canelles. Un indret salvatge, perillós i magnètic marcat per una senda artificial excavada a la roca que permet un aventurat i arriscat pas als visitants. L’extrema sequera ha desenterrat unes restes humanes.

 

L’ALZINA

Al nord del Congost, hi trobem en una vall tancada el poble de ficció l’Alzina, que conserva la forma de nucli antic i que imita a la perfecció la millor de les postals turístiques rurals. Viu principalment de la devesa de pernil ibèric de qualitat controlada per el propietari del negoci familiar i gairebé amo del poble. Històricament l’Alzina ha estat vinculat amb el poble de Tragó, al sud del Congost, però la guerra civil, nacional un i republicà l’altre, els divideix i la posterior construcció del pantà acaba amb el futur de Tragó, però no amb les ferides obertes.

 

TRES DIES

La narració s’articula en tres dies I un epíleg. Tres dies de l’agost del 1992, poc després d’acabats els Jocs Olímpics de Barcelona. Al llarg d’aquests tres dies d’investigació sobre la fossa del silenci, es donaran a conèixer amb escenes retrospectives fets anteriors que descobriran connexions amb el present fins el punt de sacsejar la investigació i el futur dels protagonistes.

 

MITJA VIDA AL POBLE, MITJA VIDA A LA CIUTAT

El redactor, en Pepe, va marxar del poble de l’Alzina als 16 anys i, ara, torna 16 anys després per investigar la trobada del Congost i fer-ne un reportatge periodístic. Mitja vida al poble, mitja vida a la ciutat. El viatge li ha de servir per complir una promesa personal. El retorn fa que la seva simple presència remogui un passat que pot tenir conseqüències dramàtiques. Una història d’amor emergeix del fons amb el silenci de molts.

 

T’ESTIMO

Quan en Pepe va marxar del poble va deixar enrere una incipient i adolescent relació d’amor amb la Laura. Ara ella està casada amb en Miquel, el seu amic de colla i principal competidor. No espera recuperar res, però la caixa de pandora no es pot controlar. Una altra història d’amor es va dibuixant durant la seva estada, la dels seus pares, envoltada de misteris i silencis que explicarà la raó per la qual el seu pare se’l va endur del poble per no tornar. Una història d’amor no pot acabar sense un T’ESTIMO.

 

HAS ESCRIT CARTES D’AMOR I NO T’HAN RESPOST

No hi poden faltar en una història d’amor. Si bé el romanticisme ho és no tant per les cartes que s’escriuen, sinó per les que no tenen respostes. I aquest és un enigma que s’ha de resoldre. El romanticisme es basa en la màxima expressió del sentiment i quan el temps de la resposta de les cartes es dilata, esdevé un temps d’espera indeterminat i angoixant; etern si mai no arriba la resposta, un drama per un dels amants o pels dos si un tercer n’és responsable.

 

ÉS UNA FOTOGRAFIA. NO TÉ VEU, PERÒ ENS DIU MOLTES COSES

En Jaume, el reporter gràfic, explora el paisatge i els personatges amb la visió del foraster, objectiu de reflexió i també amb el filtre de l’objectiu de

la seva doble càmera, la professional Nikon i la instantània d’una Polaroid, amb la qual connecta amb un noi especial que gaudeix d’una peculiar llibertat. En la mesura que el seu company Pepe és abduït pel seu passat familiar, ell assumirà la investigació periodística fins que el destí rural unirà de nou als dos periodistes.

 

LA FOSSA DEL SILENCI RECLAMA EL DRET DEL DESAPAREGUT A TORNAR A CASA

Degut a una intensa sequera es troben uns ossos humans al fons delCongost. La primera sospita és que pot tractar-se del que s’anomena una fossa del silenci, restes de morts desapareguts durant la guerra civil o la repressió franquista i que han estat ignorats o encara no trobats. L’any 1992 encara és un tema tabú i els poder polítics semblen mantenir la política de la transició de no obrir velles ferides i una d ́elles és trobar, desenterrar i identificar les restes de les víctimes, majoritàriament republicanes perquè el franquisme sí que va procurar rescatar i enterrar amb honors les seves. La manca de política oficial i el cost públic econòmic que representa, deixa per més endavant mesures concretes i és el voluntariat d’associacions de memòria històrica el que fa actuacions concretes per tal de dignificar les víctimes. No serà fins el 2017 que, el parlament de Catalunya, pioner a l’Estat espanyol, elabora un Pla de fosses que té per objectiu exhumar i dignificar les persones enterrades en més de 500 fosses comuns a Catalunya a causade la guerra civil i del règim franquista, una gran part localitzades al front de guerra del 1938 a la Noguera Pallaresa, el Segre i l’Ebre. El Pla de fosses comporta dignificar una fossa després de treballs previs de documentació i detecció geogràfica. Cal un treball arqueològic d’excavació, exhumació i a ser possible identificació de la persona morta amb proves genètiques. També a llarg termini establir relació amb els familiars vius que l’hagin estat buscant en un arxiu voluntari de proves ADN. En qualsevol cas, l’objectiu mínim és senyalitzar la fossa i fer un acte públic de reconeixement per tal de considerar que ha estat dignificada.

En alguns casos, les restes identificades poden ser enterrades pels familiars en un gest d’honorar i recuperar la memòria del desaparegut. Una manera d’exercir el dret de tornar a casa.

 

TRIOLOGIA DE LA COMUNICACIÓ

Més de tres dècades vinculat a la facultat de Ciències de la Comunicació, UAB, han inspirat una trilogia protagonitzada per professionals de la comunicació. Un publicista a VIATGE A LA BATALLA DE L’EBRE, farà un viatge en el temps per lluitar al costat del seu avi republicà en els darrers dies de la batalla. Dos joves cineastes a L’ESTRANY CAS DEL GUIONISTA QUE VA MATAR AL DIRECTOR AMB UN COLT 45, somnien en triomfar en el cinema mentre roden spaguetti western pel mercat del vídeo en un renovat ESPLUGAS CITY, el llegendari decorat a la sortida de Barcelona on es van rodar centenars de westerns, avui desaparegut per la civilitzada autopista i el creixement urbanístic. I finalment EL FORASTER DEL CONGOST, on un periodista i un reporter gràfic, investigaran la trobada d’un possible cas de desaparegut de la guerra civil mentre s’involucren en uns fets de memòria històrica que també tindrà conseqüències personals.

 

Guanyadors Premi Valldaura-Memorial Pere Calders 2017

 

Dedicatòria:

Als meus fills Laura i Llorenç

SINE DIE

 

 

Agraït al jurat i organitzadors, UAB i Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, pel XXIII Premi Valldaura Memorial Pere Calders de novel·la

 

Facebook
Twitter
LinkedIn

Leave a Reply